lunes, 17 de diciembre de 2012

Novetats desembre



Del socialismo utópico al anarquismo
(Félix García Moriyón)

Més que realitzar una exposició completa sobre la història del moviment anarquista hem intentat deixar el més clar possible les seves idees centrals, el nucli teòric que, sense renunciar a una àmplia diversitat, va oferir un comú denominador a un conjunt de persones i grups que van comprendre que no es pot ser lliure si no s'és solidari, i que es van esforçar constantment a mantenir un difícil equilibri entre les dues dimensions de la vida, la personal i la col·lectiva.






Delta en revuelta. Piratería y guerrilla contra las multinacionales del petróleo
(Daniele Pepino)

Aquest text és una invitació a prendre consciència sobre un conflicte del com, ens agradi o no, ja som part. És una invitació a posicionar-se. A portar la guerra a casa, aquí, on està el cor palpitant de les polítiques neocolonialistes. Perquè l'època de les guerrilles anticolonialistes no ha acabat, sinó que s'ha esvaït la nostra disposició de reconèixer-les.

La insurrecció del Delta ens parla, ens demana comptes pel nostre silenci i la nostra complicitat. Els ultimàtum es van sentir fa temps, un darrere d'un altre, sense que nosaltres deixéssim de fingir no sentir-los. Els guerrers del Delta tenen l'orgull, la dignitat, la desesperació i el coratge. A nosaltres ens queden solament els privilegis i les coartades. Ells han començat. Què volem fer nosaltres?

Així, sobre ràpides llanxes, amb passamuntanyes, fusells automàtics i Kalashnikov, els rebels del Delta van passar al contraatac, sabotejant a la indústria del petroli. Són la veu armada d'una població sencera, esgotada per decennis de saqueig de recursos i per la repressió militar que intenta truncar les seves protestes amb tots els mitjans disponibles. Lluiten per la fi de la contaminació de les seves terres, per a la indemnització pels danys soferts i per a la restitució del control dels recursos a les comunitats locals.

No podem saber molt més. I si d'una banda això és un greu símptoma de la insuficiència de la solidaritat —també en el simple plànol de la contrainformació — , per l'altre, el poc que sabem és suficient com per recolzar. No amb tal o com grup o fracció de lluita, sinó contra el nostre neocolonialisme. Aquesta hauria de ser nostra tasca. Aquesta és, des de sempre, la tasca de les forces internacionalistes presents als països en els quals tenen les seves seus les polítiques colonials. Aquest llibre és un homenatge a la seva batalla.






Anarquisme i pobles
(Varis autors)

Algunes aproximacions arran de les Jornades "Anarquisme i Pobles" de la FEL-UAB.
Xavier Oliveras, Pere Gabriel, Just Casas, Pau Gómez, Francisco de Paula Fernández, Oriol Delgado, Mònica Ferrer, Miquel Sorribas, Josep Palomer...
Llibre coeditat entre Edicions Anomia i la Federació d’Estudiants Llibertàries de la Universitat Autònoma de Barcelona. El llibre neix arran d’unes jornades sobre anarquisme i les diferents visions al voltant dels moviments d’alliberament nacional, especialment el català. Un llibre que tracta la temàtica des de diferents perspectives i que resulta una eina molt útil per defugir de molts estereotips sobre l’anarquisme.

miércoles, 28 de noviembre de 2012

Novetats novembre



El cuento anarquista (1880-1911)
(Lily Litvak)

Els contes que reproduïm van aparèixer originalment publicats en periòdics anarquistes. Aquesta forma de publicació és important. La sensacional difusió de les teories àcrates en l'Espanya de finalització de segle va ser aconseguida en gran part gràcies als periòdics anarquistes. Aquestes publicacions, de curta o llarga durada, van brollar en pobles, ciutats, llogarets, portant a les masses proletàries i camperoles espanyoles les notícies de la Bona Nova (...) Per comprendre el pensament literari àcrata cal relacionar-ho o confrontar-lo amb el testimoniatge de les seves pròpies creacions, doncs una de les condicions de la seva teoria, en concebre una literatura revolucionària, és el canviar les bases de la creació. La praxi literària es manifesta essencialment com a impuls social que revela el pluralisme dels diferents corrents del pensament llibertari, i, més important que això, i justament pel seu caràcter popular, redimeix la potencia creadora, l'originalitat de cada persona en reduir i àdhuc descartar el mèrit atorgat al literat professional.




Abriendo Puertas. Okupaciones en Valencia (1988-2006)
(Francisco Collado Cerveró)

Una història de l'Okupació a la ciutat de València, gairebé 20 anys d'experiències amb resultats desiguals, que, com menys, deixen moltes preguntes en l'aire: ha incidit l'ocupació en la transformació de la societat? han suposat les okupacions una alternativa col·lectiva o una via personal? és el moment d'inventar noves pràctiques reinvindicatives? és l'ocupació realment un moviment social?





Los progresos de la domesticación
(René Riesel)

És necessari afirmar que no haurà «sortida dels Organismes Modificats Genèticament» ni de cap de les tècniques biosuicides propostes per l'economia autonomitzada, sense que se senti la necessitat de sortir de la submissió a les ofertes de la tècnica i de la indústria així com de les promeses cientifistes d'un progrés ininterromput. És l'única sortida possible. Això suposa lliurar-se d'aquesta societat. No perquè no la hi pot reformar, per descomptat, ja que és el que es fa diàriament per diferir la catàstrofe que no deixa d'amenaçar-nos. Però la catàstrofe ja està aquí: és la manera de funcionament normal del món industrial del que convé proclamar que cadascun dels seus progressos engendra la seva pròpia dislocació i el seu propi esfondrament permanents; i que encara no hem vist tot, que hem de témer catàstrofes inèdites i resignar-nos. En Els progressos de la domesticació, així com en la resta de textos, entrevistes i documents que s'inclouen en el present volum, amb la contundència i ironia que només un adobat agitador pot permetre's, René Riesel opina, sobre les noves tècniques de manipulació genètica agrícola i de la superstició cientifista de la qual sorgeixen, però també sobre el procés -iniciat a França al gener d'1.998- de obstaculització i sabotatge contra la seva implantació. I, des de l'autoritat de la seva pràctica, de la nova fraseologia «antiglobalitzadora» sorgida a la calor d'aquestes i altres mobilitzacions, després de la qual s'amaga la nul·la voluntat de transcendir la dictadura de l'economia, i sota la qual es perpetuen.

martes, 23 de octubre de 2012

Novetats octubre




Fer el salt: cooperativisme i economia solidària
(Varis autors)

Amb motiu del 2012, any internacional del cooperativisme, companys i companyes del Casal Popular de Castelló organitzaren les primeres Jornades de Cooperativisme i Economia Solidària a la ciutat, un complet programa de formació, debat i intercanvi d'experiències sobre les formes socials de l'economia que malden per construir pràctiques econòmiques antitètiques a les del capitalisme depredador. Després de les Jornades, ara editen un llibre que no només les complementa sinó que les trascendeix i esdevé un material súmament útil per a totes aquelles persones interessades en l'economia social i solidària. Articles de reflexió, de teoria i història cooperativa, s'acompanyen d'entrevistes a experiències que fan que el llibre sigui, també, una caixa d'eines pràctica per a qui vulgui aprendre d'aquelles que ja han "fet el salt". Amb una perspectiva emancipadora i crítica amb el cooperativisme més immobilista, s'entrevisten les següents experiències: Arç assegurances, CENNUC cooperativa de consum, Coop57 finances i estalvis, Ecoprest missatgeria, Virus editorial, Espai Llibertari Miguel Quintana, Free Press comunicació, La Ciutat Invisible, La Nevera, Aldarull, la Cooperativa Obrera de Vivendes del Prat de Llobregat, Som Energia i moltes més. Necessari per a l'interés creixent en el cooperativisme autogestionari, enhorabona doncs pel llibre i la feinada que han fet les companyes de Castelló de la Plana, a veure si entre totes fem el salt cap a una economia social, col·lectivista i emancipadora, i li " fem el salt" definitivament al capitalisme.


El amor libre. Eror y anarquía
(Osvaldo Baigorria)

Durant molt temps, amor lliure va ser sinònim d'unió lliure: una relació no subjecta a lleis civils ni religioses. En èpoques en les quals el matrimoni era indissoluble i el divorci un horitzó polèmic, la llibertat de dues persones d'unir-se prescindint de la llei i de separar-se «quan l'amor arribe a la seua fi» era motiu d'escàndol però no contenia necessàriament la posterior idea d'alliberament sexual. A més, en general, era una definició de vincle entre un home i una dona, no entre dues o més persones del mateix sexe. Una vegada desacralitzats el matrimoni, la família i la parella home-dona units «per a tota la vida», l'experiència murmura a cau d'orella que la fidelitat és impossible, que la monogàmia és una il·lusió i que les lleis del desig triomfen sempre sobre les lleis del costum. La innocència crida que l'amor només pot ser lliure, que la pluralitat d'afectes és un fet i que el desig obeeix a un ordre natural, anterior i superior a tot mandat social establit. Hem titulat L'amor lliure a aquesta heterogènia -i majorment heterosexual- selecció de textos com a homenatge a un títol ja clàssic de llibres i articles anarquistes i a un ideal que també pertany a la tradició romàntica i modernista.




15-M. Obedecer bajo la forma de la rebelión
(Col·lectiu cul de sac)


El 15-M ha suposat l'alineació d'una part de la població, fins ara només desencantada, per a la defensa per altres mitjans de l'ordre establit. Ha exclamat la seua pretensió de mantenir les condicions d'una vida insostenible al mòdic preu d'oblidar l'opressió passada, justificar la present i preparar la futura.


Quan la submissió està tan arrelada fa ús de la rebel·lió per a afirmar la seua renúncia. El més significatiu dels indignats no són les seues proclames, allò que criden als quatre vents, sinó el que callen, sobre el que no tenen més remei que guardar silenci. Indignació davant què? Davant la inhumanitat del món que ens ha tocat viure i el paper repressiu de qualsevol Estat, o davant els preus dels pisos i la inutilitat dels títols universitaris per a aconseguir un treball ben remunerat? Amb què s'indigna la classe mitjana occidental?



El temps de la indignació és el temps de la defensa dels privilegis, no el de la revolució contra l'ordre que els produeix. Anar en contra seva suposaria acceptar una reducció dràstica de moltes comoditats i prebendes que l'organització tècnica ens ofereix, i aqueixa perspectiva no és encoratjadora per a la majoria. Més aviat és exactament lo contrari del que defensen quan s'indignen.





Nuestros cuerpos, nuestras vidas
(Col·lectiu dones de Boston)

-Mirant-nos amb bons ulls. 
-Anatomia i fisiologia de la reproducció i la sexualitat. 
-Les nostres relacions sexuals. 
-Lesbianisme. 
-Com cuidar-nos. 
-La violació. 
-Defensa personal. 
-Malalties venèries. 
-Anticonceptius. 
-L'avortament. 
-Considerant la maternitat. 
-Maternitat: embaràs, educació. 
-Prenatal, el pospart. 
-Menopausa. 
-La dona i la salut pública.



domingo, 23 de septiembre de 2012

I Mostra del llibre anarquista de Castelló

....................................................................

Arriba la primera Mostra del Llibre Anarquista a Castelló
Si l'estiu és temps de lectura, la tardor no té perquè ser-ho menys. Un nou curs comença i s'obre amb un complet cicle dedicat als llibres relacionats amb l'anarquisme i els moviments socials. Parlem de la primera Mostra del Llibre Anarquista que se celebrarà a la nostra ciutat entre el pròxim dijous 27 de setembre i l'11 d'octubre. Un format de cicle en sintonia amb la resta de fires similars que tenen lloc arreu del planeta i que serveixen per prendre el pols a les novetats editorials i propostes relacionades amb el pensament llibertari, els moviments socials, els discursos crítics,... Tot això sense perdre de vista la perspectiva local; tant és així que la Mostra del Llibre Anarquista de Castelló ha apostat fortament per ajudar difondre i esdevindre punt de trobada de propostes eixides de la Plana i comarques properes. Trobem que d'alguna manera cal reconèixer i afavorir les sinergies dins l'escena editorial més compromesa i propera. Així, durant més de dos setmanes us convidem a un complet cicle de tallers, presentacions, actuacions i exposicions, mostra de la vitalitat dels textos eixits d'escriptors, editorials o col·lectius vinculats a l'anarquisme o els moviments socials.



Programació Mostra del Llibre Anarquista a Castelló (revisada)




////////////////////////////////////


DIJOUS 27 SETEMBRE
19 H. Taller sobre processos i tècniques d'escriptura. A càrrec d'Àngel Gil "El Super".

Àngel "El Super", a banda de reconegut cantautor, antic okupa, arqueòleg i ecocitricultor, també és escriptor i ha treballat per diferents editorials com assessor, revisor i corrector de textos. En aquest taller ens acostarà al procés d'elaboració i creació d'un llibre: tècniques, plantejaments, estructures,...
Lloc: Casal Popular de Castelló


////////////////////////////////////

DISSABTE 29 SETEMBRE 
19 H. Presentació de "El post-porno era eso", de Maria Llopis
 | Ed. Melusina



"El post-porno és la cristalització de les lluites gay i lesbianes de les últimes decades, del moviment queer, de la reivindicació de la prostitució dins del feminisme, del postfeminisme, i de tots els feminismes polítics transgresors, de la cultura punk anticapitalista i DIY. És l'apropiació d'un gènere, el de la representació explícita del sexe, que ha estat fins ara monopolitzat per la industria. El posporno és una reflexió crítica sobre el discurs pornogràfic." L'artista i activista castelloneca vindrà per parlar-nos de tot açò i més, i de pas presentar-nos el seu darrer llibre.
Lloc: Casal Popular de Castelló

22 H. Lectura poètica
Jam poètica i oberta a càrrec de col·lectiu d'escriptors locals.
Lloc: Casal Popular de Castelló
////////////////////////////////////

DIJOUS 4 OCTUBRE

19 H. Presentació de l'últim número de la revista Germinal
Germinal, des del 2006, és un ambiciós projecte de publicació que té com intenció cobrir un buit existent dins la historiografia anarquista, tractant així d'esdevindre un referent a l'escena de la recerca llibertària.
Lloc: Lloc per determinar.
////////////////////////////////////

DIVENDRES 5 OCTUBRE
19 H. Presentació de "Cenital", d'Emilio Bueso 
| Ed. Salto de Página

L'escriptor castellonenc Emilio Bueso ens presenta la seua última novel·la: "Cenital". Connectada amb l'actual context de crisi, el llibre de Bueso se situa al 2014, en un moment en que ha petat el sistema per la crisi energètica i la Península Ibèrica és una mena de distopia. Davant d'això, un reducte de persones s'organitza en una eco-aldea a la comarca dels Ports, com a forma de supervivència en un nou món salvatge. Una mena de Mad-max passat pel filtre anarcoprimitivista connectat amb la crisi dels nostres dies.
Lloc: Casal Popular de Castelló

////////////////////////////////////

DISSABTE 6 OCTUBRE
11 H. Obertura de la fira d'editorials i distribuïdores alternatives.

Durant tot el dia, a la Plaça de les Aules hi haura parades de llibres de diferents editorials i distribuïdores alternatives.

12 H. Presentació de "Salidas de emergencia", de Miquel Amorós | Ed. Pepitas de Calabaza

Salida de emergencia reuneix les últimes aportacions de Miquel Amorós als debats en curs sobre la Qüestió Social. A les seues pàgines, el lector trobarà els nous arguments que Amorós suma a la crítica de l'urbanisme o a la crítica del desarrollisme, així com les seues aportacions contra les falses contestacions.
Lloc: Plaça de les Aules.

14 H. Dinar popular a la Plaça de les Aules


18 H. Presentació de "Dias de guerra, noches de amor", de Crimethinc | Ed. Conspiracción

Aquesta es la traducció al castellà d'una lectura d'èxit dins les Mostres del Llibre Anarquista de parla anglesa. Escrit i editat pel col·lectiu nord-americà Crimethinc, ens acosta a una mena de manifest per la revolució des d'allò quotidià i més immediat, fent una relectura en clau actual i contracultural de la proposta anarquista.
Lloc: Plaça de les Aules.

22 H. Monòleg "Dias de guerra" + Festa de la Mostra 

Monòleg àcid i corrosiu a càrrec d'Hèctor, traductor de "Dias de guerra, noches de amor". En acabar, sessionaka de punxadiscos amb The Golden Fadrins.
Lloc: Casal Popular de Castelló
////////////////////////////////////

DIJOUS 11 OCTUBRE
19 H. Presentació de "Fer el salt: Cooperativisme i Economia solidària"
 | Ed. Comú

Fruit de les Jornades sobre Cooperativisme i Economia Solidària de l'hivern passat, és aquest llibre que no només les complementa sinó que les trascendeix i esdevé un material súmament útil per a totes aquelles persones interessades en l'economia social i solidària. Articles de reflexió, de teoria i història cooperativa, s'acompanyen d'entrevistes a experiències que fan que el llibre sigui, també, una caixa d'eines pràctica per a qui vulgui aprendre d'aquelles que ja han "fet el salt". Amb una perspectiva emancipadora i crítica amb el cooperativisme més immobilista, s'entrevisten diferents experiències cooperativistes estretament vinculades als moviments socials.
Lloc: Casal Popular de Castelló

22 H. Espectacle de polipoesia "I'm a fuckin' poet", de Poètiks
Poètiks, des de València, són David, Pedro i Eddie com recitadors, adlateredors i poetitzadors dels marg
es i les zarzes, obstinats a tocar i retocar i deixar-se tocar la punta dels versos, fervents seguidors del crit, el salt al buit i la improvisació sense xarxa. Més info: http://poetiks.blogspot.com.es



////////////////////////////////////

*EXPO "MOSTRES DEL LLIBRE ANARQUISTA ARREU DEL MÓN"
Durant les setmanes de la Mostra hi haurà una exposició de cartells de vàries "Anarchist Bookfair" a diferents ciutats del món. Un intent de recollir en imatges la vitalitat i extensió de fires i cicles similars al de Castelló d'aquests dies.
Lloc: Casal Popular de Castelló

*EXPO "UN CENTENARI EN 100 IMATGES"
Durant les setmanes de la Mostra hi haurà una expo del centenari de la CNT.
Lloc: Hall de la Facultat d'Humanitats de la UJI



////////////////////////////////////

*Durant els dies de presentacions al Casal Popular hi haurà degustació de pastes i infusions dels Ports, com a forma de suport econòmic a la Mostra.
*Hi haurà bons de suport en forma de punt de llibre per tal de col·laborar a finanaçar les activitats de la Mostra.
*Totes les activitats i presentacions són de lliure accés.

////////////////////////////////////


ORGANITZA 
Ateneu Anarquista de Castelló · CNT-SOV la Plana · Comú · Casal Popular de Castelló · Fundació Anselmo Lorenzo

MÉS INFO

////////////////////////////////////

jueves, 20 de septiembre de 2012

Novetats setembre

El sabotaje
(Emile Pouget)

Dany o deterioració que en les instal·lacions, productes, etc. es fa com a procediment de lluita contra els patrons, contra l'Estat o contra les forces d'ocupació en conflictes socials o polítics. Oposició o obstrucció dissimulada contra projectes, ordres, decisions, idees, etc.


Breviario del Pensamiento Educativo Libertario
(Tina Tomassi)

Pocs llibres han arribat a les nostres mans que tractin les concepcions educatives del moviment llibertari per tractar d'aprofundir en les diferents tendències que existeixen en l'anarquisme respecte al problema educatiu, ni relacionar unes amb unes altres.

Ens trobem davant un llibre que rastreja, des dels antecedents de Godwin, Owen i els "utòpics", passant per les grans figures (Proudhon, Bakunin, Stirner, Tolstoi, Kropotkin), fins a arribar a les experiències de començaments de segle (Ferrer, Summerhill), les grans línies del pensament educatiu llibertari.

Una de les seves principals virtuts és la de reunir dades, que si bé, no són del tot desconeguts, es troben dispersos amb les dificultats que això implica per al seu estudi i apreciació.

jueves, 12 de julio de 2012

Novetats juny-juliol

José Pellicer. El anarquista integro.
(Miquel Amorós)

Vida i obra del fundador de l'heroica Columna de Hierro. La vida de José Pellicer és el fil conductor que permet a Miquel Amorós explicar l'esdevenir de l'anarquisme en «la Regional de Llevant» en el període 1930-1940. Nascut en 1912, de família acomodada, des de molt jove José Pellicer dóna mostres d'un accentuat sentit de la justícia que li porta a renunciar a un avenir burgès i a afiliar-se, amb amb prou feines 18 anys, a la CNT i la FAI.
Naturista i vegetarià, impenitent lector i posseïdor d'una vasta cultura, partidari de la insurrecció proletària i de l'associacionisme obrer, defensa d'obra i de paraula una concepció revolucionària de la lluita de classes allunyada del sindicalisme, el Moviment Obrer Anarquista, la meta del qual és el comunisme llibertari. Després d'una primera experiència com a secretari de l'Ateneu de Divulgació Anarquista i del Comitè Regional de la FAI, dues vagues insurreccionals, diverses estades a la presó i un primerenc exili, torna a l'acció directa en el Sindicat de la Construcció, del que va ser delegat al Congrés de Saragossa. Després de l'aixecament feixista del 18 de juliol, el grup Nosaltres, format per Segarra, Cortès, Genoll, Berga i ell mateix, es convertiria, no per casualitat, en l'impulsor principal de la Columna de Ferro, al costat de persones de la talla moral i revolucionària de Rafael Martí («Pancho Vila»), Francisco Mars, Diego Navarro o Pedro Pellicer, germà de José. La Columna aviat es convertiria en el referent d'aquelles persones que creien que la Revolució s'havia de portar fins a les seves últimes conseqüències tant en el front com en la rereguarda; va ser el major oponent a la militarització de les columnes i a la burocratització de les organitzacions llibertàries.
José Pellicer representa l'esperit d'un anarquisme intransigent amb els principis i d'una profunda ètica revolucionària, contraria a la violència venjativa i gratuïta. La militarització de la Columna de Hierro, la seva conversió en 83 Brigada Mixta, de la qual va anar comandant, la traïció o abandó dels postulats llibertaris de la majoria dels responsables de la CNT i la FAI en honor de les circumstàncies i del possibilisme, va portar a Pellicer a un enfrontament aferrissat amb l'adreça d'ambdues organitzacions. Des de la revista i editorial Nosaltres va intentar reforçar a contra corrent el pensament anarquista, projecte truncat per la seva detenció i posterior ingrés a les presons secretes del SIM. Integro fins al final, es va negar a abandonar la Península quan la derrota era imminent i va ser capturat, jutjat i condemnat a mort, sent executat al costat del seu germà Pedro el 8 de juny de 1942 després d'un llarg calvari de tancaments.

Chile 73 o la historia que se repite.
(Miguel Herberg)

El procés judicial incoat a Pinochet ha tornat a reobrir les velles ferides, mai tancades totalment, que van ser infligides a una gran part de la població xilena. Es torna a assistir a la prepotència d'una casta -la militar- que actua a Xile, igual que en moltes altres parts, com en territori conquistat.
Als pocs mesos del cop d'estat triomfant de Pinochet i els seus "sequaces", Miguel Herberg, utilitzant unes vies que avui ens semblen increïbles, aconseguia realitzar amb greu risc de la seva vida un reportatge filmat dels -per al règim militar inexistents- camps de presoners de Chacabuco i Pisagua. Gràcies a aquest reportatge filmat, donat a conèixer al món després de la seva sortida espectacular de Xile, el gijonés Miguel Herberg va donar rostre als desapareguts i va salvar innombrables vides que d'una altra manera haguessin desaparegut definitivament.
Després de l'edició del vídeo on es recull aquest reportatge, es publica ara una àmplia col·lecció de fotografies que complementen i completen el reportatge gràfic.
Malgrat la importància que va tenir en el seu moment, no va poder publicar-se a Espanya per causa de la dictadura i posteriorment es va ser demorant la seva publicació. I encara que en l'actualitat ha perdut part de la seva importància com a denúncia de la barbàrie repressiva dels militars colpistes xilens, conserva íntegrament la seva riquesa com a document històric d'aquell procés bàrbar. Sobretot en aquests moments en els quals es tracta d'encausar al màxim responsable del mateix per recordar i recordar-nos que va haver-hi molts altres responsables que també haurien d'ocupar el seu lloc com acusats en el tribunal de la història.

 

Mujeres libres. El anarquismo y la lucha por la emancipación de las mujeres.
(Martha Ackelsberg)

Sobre la base d'un estudi rigorós i profund de les condicions socials i polítiques que van permetre el sorgiment d'un moviment emancipatori de dones en l'Espanya revolucionària del 36, Martha Ackelsberg, professora de Ciències Polítiques a la Universitat d'Indiana, realitza una crònica dels esforços de Dones Lliures per crear una organització constituïda per i per a dones de la classe treballadora, amb l'objectiu de preparar-les per ocupar el seu lloc en la revolució i en la nova societat que s'aveïnava.
En la present obra s'analitzen a fons les raons que van portar a un nombrós grup de dones de l'àmbit llibertari a la creació de Dones Lliures -en contra de la voluntat de bona part dels homes i, fins i tot, d'algunes dones del Moviment Llibertari-; els problemes, temes de disputa i relacions que van mantenir amb aquest; i les seves discussions internes, objectius i funcionament. Però el que la fa especialment interessant és que no és simplement un estudi històric, sinó que, incidint especialment en l'anàlisi anarquista de les relacions de dominació i subordinació i en la centralitat que ocupa en aquest la noció de comunitat, Martha Ackelsberg planteja què pot aportar el discurs i l'experiència de Dones Lliures a la teoria i lluita feminista contemporània.

El anarquismo en la insurrección de Asturias.
(Manuel Villar)

L'autor del llibre va ser director de Solidaritat Obrera, periòdic de la CNT de Catalunya que va seguir molt d'a prop els successos d'Astúries. En el seu afany per descobrir les causes de la mort de José María Martínez, es trasllada a Gijón i es deixa detenir per ser empresonat i, d'aquesta manera, poder accedir a Avelino Roces i a Avelino "Colomí", que havien compartit refugi amb José María Martínez en Sotiello.
Fa seixanta anys d'aquella gesta; alguns creuran que fa massa temps, que és millor que el silenci còmplice faci que la memòria es vagi esvaint. Nosaltres, per contra, pensem que la memòria no pot ser sostreta als pobles, perquè sense ella no són gens. Per això oferim al lector aquest fabulós document; pari que, quan ens expliquin La Història, tinguem elements de memòria per posar entre parèntesi el seu conte. Si el lector atent s'oblida per un moment de la data en què va ser escrit aquest llibre i sap canviar adequadament sigles i noms trobarà que d'aquest exercici paradoxal resulta una anàlisi de tremenda actualitat.
No es queda Villar en el mer relat dels fets, sinó que els transcendeix, ficant-los en relació amb altres successos. Analitza el paper que va poder haver jugat el País Basc, quin era la situació a Catalunya, etc. Destaca, per tant, un afany didàctic en aquesta obra; explicar, analitzar, treure conclusions, aquesta és sempre la tasca... 

Ensayos libertarios.
(Angel J. Cappelleti)

Els assajos que conformen aquest volum comenten fets, idees i situacions de la història contemporània, amb esperit crític, per a un públic ampli i no especialitzat. Tenen en comú una perspectiva llibertària. Escrits de vegades amb la "premura" del requeriment periodístic i en circumstàncies diferents, conserven no obstant això una bàsica unitat de criteri.

Ángel ]. Cappelleti. és doctor en filosofia per la Universitat de Buenos Aires (1954). ha ensenyat història de la filosofia, lògica, sociologia, llatí, grec i història de les idees polítiques a les Universitats de Que el seu i Litoral a Argentina; de Montevideo a Uruguai; Central i Simón Bolívar de Caracas a Veneçuela. Té editats uns seixanta llibres, entre els quals poden esmentar-se: Utopies antigues i modernes (Pobla. 1967): El Socialisme Utòpic (Rosario, 1968): La filosofia d'Heràclit de Efeso (Caracas. 1969): Abelardo (Buenos Aires, 1967): Marco Aurelio (Buenos Aires, 1968); Introducció a Sèneca (Caracas, 1973): Quatre filòsofs de l'Alta Edat Mitjana (Mèrida. 1975): Etapes del Pensament Socialista (Madrid. 1978). El pensament de Kropotkin (Madrid. 1978); Assaig sobre els atomistes grecs (Caracas. 1979); Ciència jònica i pitagòrica (Caracas, 1980); Prehistòria de l'Anarquisme (Madrid, 1983); La teoria de la propietat en Proudhon (Madrid, 1980): La filosofia d'Anaxàgores (Caracas. 1984); La idea de la llibertat en el Renaixement (Barcelona. 1984); Bakunin i el socialisme (Mèxic, 1986); Mitologia i filosofia, els presocràtics (Madrid, 1986): Malatesta. Idealisme ètic i Socialisme llibertari (Montevideo. 1990).

Estatismo y revolución social.
(J.W.Barchfield)

"Anarquia" -es relata en la introducció del tractat típic sobre el tema- procedeix de la paraula grega an-arkos, la qual cosa vol dir "sense govern [o autoritat]". Aquesta condició es presta a dues interpretacions diferents: d'una banda, desordre, discòrdia, caos, incoherència; d'altra banda, autogovern, autogestió. És aquella la definició que preval en la ment popular i s'empra, implícitament, per part dels quals abanderen el govern i l'autoritat com a mitjà per deslegitimar a la segona; no obstant això, en l'abstracte no existeix cap relació entre els dos conceptes, i és l'anarquia de la segona interpretació la que concerneix a la present obra.

Viaje a la aldea del crimen. Documental de Casas Viejas.
(Ramón J. Sender)

Casas Viejas és un reportatge realitzat per Ramón J. Sender sobre un dels episodis més lamentables de la Segona República: la brutal repressió de la Guàrdia d'Assalt davant el conat de rebel·lió anarquista esdevingut en la pedania de Medina Sidonia que dóna títol a l'obra, a la província de Cadis, atribuït per Sender a Seisdedos, capdavantera dels jornalers que malvivien en aquest poblat, els fets van tenir lloc la nit del 10 a l'11 de gener de 1933. El Govern republicà de Manuel Azaña va haver d'informar en les Corts (2 de febrer de 1933) i va eludir la seva responsabilitat, en una actuació que marca el declivi cap al descreimient de molts dels quals havien dipositat les seves esperances en la millora social amb el nou règim. Sender va estar en el lloc dels successos tres dies després dels fets i va reconstruir tot el procés, publicant-ho en tres ocasions, amb multitud de variants: en el periòdic La Llibertat (gener de 1933), per lliuraments; en el llibre Cases Velles (febrer de 1933); i en un altre llibre titulat Viatge al llogaret del crim (febrer de 1934). L'afany de Sender per reescriure la història adona de la seva voluntat per difondre el succeït en la pedania de Medina Sidonia.


Los Comités de Defensa de la CNT en Barcelona (1933-38).
(Agustín Gillamón)

La derrota de l'Exèrcit feixista pel poble de Barcelona, el 19 de Juliol de 1936, és un dels mites més arrelats de la història de la Revolució social espanyola. La “espontaneïtat” de la resposta obrera i popular a l'aixecament militar va ser catalitzada i coordinada pels Comitès de Defensa de la CNT. Aquests comitès van ser els nuclis de l'exèrcit de milícies, que van delimitar el Front d'Aragó en els dies següents. També van posar les bases dels nombrosos comitès revolucionaris de barriada, que controlarien Barcelona fins a la reinstauració del poder burgès de la Generalitat, amb el suport imprescindible dels comitès superiors de la CNT i de la FAI. La insurrecció “espontània” de maig de 1937 contra la contrarrevolució, dirigida per l'estalinisme, tampoc pot explicar-se sense els Comitès de Defensa dels barris de Barcelona.


Anarcosindicalisme bàsic.
(CNT)

Ha passat gairebé un segle d'ençà de l'aparició de la nostra organització, la CNT, que s'ha mantingut fidel als principis que la van crear. No deixa de sorprendre que l'anarcosindicalisme, oposat a l'autoritat, al capital i a l'estat hagi pogut sobreviure durant tant temps i en condicions tan adverses i encara més, gaudir de molt bona salut en aquest inici del segle XXI.
L'anarcosindicalisme bàsic, vol ser essencialment una eina per coneixer com funcionem i ens desenvolupem en el món del sindicalisme des d'una òptica llibertària i total-ment oposada al sindicalisme -si se'n pot dir així- profes-sional, assalariat i subvencionat. Davant això nosaltres proposem la militancia lliure i desin-teressada i l'autogestió del llarg camí que encara ens queda per recórrer.

Trabajan para la eternidad.
(Alejandro R. Díez Torre)


L'obra recull un treball de recerca sobre col·lectivitats i manera col·lectiva d'experiència agrària de milers de camperols, durant dos anys en un àmbit local i comarcal com el d'Aragó. En tota Espanya llavors les anomenades Col·lectivitats van cobrar vigor, malgrat els ajustos de forces en la República; però la realitat col·lectiva va ser dissimulada en els compromisos internacionals, i la seva obra obstinada en el tauler de forces, occidentals i soviètiques, entre les quals es va desembolicar la Guerra Civil espanyola. El fenomen col·lectiu va ser igualment ignorat, escamotejat i manipulat per historiadors amb diverses intencions ideològiques i interpretatives. No obstant això, tant en pobles com en comarques d'Aragó, per a sectors majoritaris de les seves poblacions, les alternatives col·lectives van ser les úniques viables i constructives, enfront d'una manera de vida de la anquilosada societat, individualista i caciquil. Les Col·lectivitats també van suposar per als nuclis rurals la recuperació de la seva personalitat històrica en les poblacions d'un Aragó popular: que va resistir l'alçament militar contra la República de generals revoltats; i en el nou espai del qual revolucionari les Col·lectivitats van reconstruir una societat orientada per principis més igualitaris i solidaris. El treball no menysprea recollir aspectes circumstancials d'aquell clima “heroic i arriscat”, en el qual van viure tant camperols com a soldats, pobles i representants civils. Tractant en tant que sigui possible l'obra d'apropar-se a la vida quotidiana i els desafiaments o els assoliments de les poblacions, pel seu propi esforç i adaptació col·lectiva.
Comunicación, poder y cultura.
(José Luís Sanchez Noriega)
Cada dia es percep més la preocupació de les ciències socials per la fonamentació de la cultura audiovisual i les seves línies d'investigació epistemològica. La societat de la comunicació imposa i institucionalitza unes transformacions decisives en els hàbits dels grups socials que són de caràcter transnacional i que obligaran a revisar i redefinir de manera irreversible els projectes ètics i socipolítics. El present llibre ofereix interès en aquesta perspectiva. En ell es considera la fragmentació actual d'idees i opinions com un conjunt de temptejos i aproximacions que poden ajudar a la interpretació del present —en l'àmbit mediàtic— i a l'elaboració d'una perspectiva de futur. 

Anselmo Lorenzo. Un militante proletario en el ojo del huracán.

El tipograf anarquista Anselmo Lorenzo, com a punts altres de la seva generació, es va formar intel·lectualment en les conferències i debats que se celebraven en l'Ateneu de Madrid, cridat aleshores (segona meitat del segle XIX) Foment de les Arts. Va formar part del primer grup que es reunia periòdicament amb Fanelli en les acaballes de l'agitat any de 1868, que havia vist el destronament d'Isabel II i l'inici d'una revolució més aparent que real. Amb la formació del primer nucli madrileny de la Internacional començaria la seva intensa vida de militant proletari. Pel seu caràcter tolerant i conciliador es va guanyar les antipaties tant dels nuclis més radicals de l'organització internacional com d'aquells que es van decantar per les idees marxistes, fins al punt que es va veure obligat a abandonar la militància i emigrar a França. Però aquestes ensopegades, lluny de descoratjar-ho, van afirmar encara més el seu caràcter; i després del seu reingrés en la Federació de Treballadors, en 1886, es va dedicar en cos i ànima a la difusió de les idees anarquistes. Es va veure involucrat en el tristament cèlebre Procés de Montjuïc, però no seria aquesta l'única vegada que sofriria els efectes de la persecució aferrissada de l'Estat contra l'anarquisme. Va col·laborar estretament amb el projecte de Ferrer i Guàrdia i va ajudar a la introducció al nostre país de les idees del sindicalisme revolucionari, un dels factors decisius del posterior naixement de la CNT. Escriptor prolífic i excel·lent divulgador de les idees anarquistes, ens ha deixat, a més dels seus nombrosos articles i fullets, unes extraordinàries memòries del seu pas per la Internacional. La seva mort en 1914 va deixar un profund buit entre els militants anarquistes.
Desde abajo y desde afuera.
(Miquel Amorós)
Aquests textos recullen una bona mostra dels temes que ha treballat: des de la crítica molt necessària del moviment ciudadanista i antiglobalització (“Barcelona.Entre tanques i flors”...) al treball històric (“Octubre asturià”, "Crisi i auge de l'autonomia obrera"...), de la crítica del leninisme (text que ja ha estat traduït al rus), a la lluita contra la *nocividad i l'apropiació del territori (“Crisi energètica”, “Alta voracitat”, “L'aire de la ciutat”...) etc. En totes una anàlisi lúcida dels temes tractats, parlant en un llenguatge radical que sap recollir les herències de les diferents línies del pensament anticapitalista (marxismes, situacionistes, anarquisme revolucionari...), i una aportació indispensable al necessitat debat autocrític i constructiu de cara a un enfrontament mes conscient enfront de l'Estat, apuntant els punts de partida i les difícils estratègies que per obrir bretxa puguin existir.”

Un amargo declinar.
(varios)

EL DILEMA ENERGÈTIC MUNDIAL

APRENENT LA LLIÇÓ DE L'EXPERIÈNCIA: LES CRISIS AGRÍCOLES DE COREA DEL NORD I CUBA

ENTENENT LA CRISI ENERGÈTICA: UN QÜESTIONARI A PEDRO PRIETO

LLIÇONS SOBRE HISTÒRIA I ENERGIA

ENTORN DE "EL SALARI DEL GEGANT"

RESSENYES: ALGUNS DOCUMENTS SOBRE ENERGIA NUCLEAR / CATASTROFISME: RECENSIÓ I COMENTARIS
El abogado del hombre más malo del mundo.
(José Luís Carretero Miramar)

El que tens a les teves mans són relats escrits des de l'anhel, des de l'aposta, des de la no conformitat. Una ordit d'històries a contra corrent. Un feix d'energia que intenta travessar el silenci i la descomposició de la nostra societat globalitzada. Contra el nihilisme, contra l'esperit de la "pesantez", contra el gest fàcil de fastig i el buidatge d'una vida quotidiana prenyada de falsedats i petites rendicions. Confrotant els tentacles de l'Imperi. Tu ens diràs si ho hem aconseguit.
Entender la descentralización productiva.
(José Luís Carretero Miramar)

El llibre és un recorregut fonamentat per les principals vies de precarizació del treball de la modernitat; la subcontractació, les Empreses de Treball Temporal, la utilització de "falsos autònoms", la flexibilitat laboral, etc., conformen un espai generat conscientment per accelerar els mecanismes d'explotació de l'ésser humà.

La descentralització productiva, així, constitueix un conjunt d'estratègies engegades per multiplicar els excedents empresarials a costa de les condicions de treball.
 Política estúpida. Reflexionesa quemarropa.
(Ángel F. Bueno)

Per afrontar la circumstància que ens esdevé és imprescindible començar a entendre-la.

“Política Estúpida. Reflexions a frec de roba” és un bon punt de partida.

De mans d'Ángel F. Bé, lletrista i cantant de Frenopaticss, G.R.B., El Somni Etern, i creador i conductor de programes de Contrabanda FM com a “Missió Impossible”, amb deu temporades a les seves esquenes, o “L'Efecte Papallona”.
 Documento histórico de la Columna de Hierro.
(Elías Manzanera)

El Document històric de la Columna de Ferro té el valor de ser l'únic testimoni escrit d'un dels seus membres. El nostre interès a l'hora de re-editar aquest document resideix en el que concerneix a les vivències d'aquest grup revolucionari a la comarca de l'Alt Palancia i el front d'Aragó. A més, pretenem oferir una visió diferent dels fets, que contrasti amb la imatge pejorativa que s'ha donat generalment d'ella.

Amb ell intentem que la memòria dels revolucionaris no caigui en l'oblit, contraposant-la a la "memòria històrica", ja utilitzada pel poder per establir els fets passats amb un punt final, convertint-los en un succedani per al gaudi dels intel·lectuals progressistes. Per a nosaltres, la memòria és un arma útil en el present per' lluitar contra la dominació, ja que la democràcia capitalista serveix als mateixos interessos als quals en el seu moment va servir el feixisme. cal dir que el text no explica la totalitat de la història d'una columna que va fer tremolar als opressors. Per dilucidar aquests i altres aspectes històrics poc clars en el llibre i conèixer el poc que se sap de la vida del seu autor, Elias Manzanera, hem comptat amb l'ajuda de Miquel Amorós qui amb el seu pròleg ha aclarit diferents detalls que aombraven el text.
Homes i dones per la pau.
(M.A. Llauger, R. del Pozo, M. Capellà)
Són setze entrevistes amb homes i dones que treballen, tant a Israel com a Palestina, en moviments diversos: pacifistes, de drets humans, contra el Mur, etc. Gent que treballa a contracorrent, sovint enfrontada a la incomprensió de les seves societats. Gent que pensa que aquest conflicte no és com el clima, alguna cosa que pertany a l'ordre natural de les coses i que no és a les nostres mans canviar (entrevista a Meir Margalit), o que pensa que hi ha una gran diferència entre la fosca absoluta i la fosca en què hi ha algunes espelmes enceses (entrevista a Reuven Kaminer).

domingo, 20 de mayo de 2012

Novetats maig

La comuna de Cronstadt. Crepúsculo sangriento de los Soviets.
Ida Mett

Ens sembla que ha arribat el moment de comprendre millor Cronstadt, encara que amb prou feines hi hagi hagut noves aportacions de dades o fets des de 1921. Els arxius del Govern rus i de l'Exèrcit vermell segueixen estant tancats a una anàlisi objectiva. No obstant això, en algunes publicacions oficials han estat reflectits certs fets, encara que sota una llum falsa. Però el que es coneixia en l'època era ja suficient per extreure el sentit polític d'aquest esdeveniment simptomàtic i crucial de la revolució russa.

Comunicados de la prisión de Segovia.
Grupos autónomos

La present edició dels "Comunicats", completada amb noves aportacions i aquesta vegada fidelment transcrits, suposa un nou intent en la recreació de la memòria de les lluites autònomes durant la transacció democràtica.

Aquestes veus sorgides des de l'interior de les presons, són l'expressió del pensament i l'acció dels Grups Autònoms, coordinats per portar endavant la seva labor d'agitació armada tendent a la generalització del seu programa mínim: Abolició del Treball Assalariat i de la Mercaderia.

Magonismo. Utopía y revolución.
Rubén Trejo

El magonisme com força participant en la Revolució Mexicana va aspirar a abolir el poder, no a exercir-ho; la autoemancipació i l'autogovern de les masses populars eren les seves metes. És un moviment precursor de les lluites emancipadores que promouen l'autogestió de la societat. Recuperar la memòria del fer i saber insurreccional magonista és part de la construcció d'un saber històric de les lluites del poble i la utilització d'aquest saber en la seva rebel·lia actual.

La Nueve. Los españoles que liberaron París.
Evelyn Mesquida

"Donar al César el que és del César". És el que ambiciona la periodista Evelyn Mesquida amb el seu llibre "La Nueve", que rescata de l'oblit l'important paper jugat per republicans espanyols en la II Guerra Mundial, enrolats en les files franceses i sempre en primera línia contra els nazis.

África rebelde. Comunalismo y anarquismo en Nigeria.
Sam Mbah-I.E. Igariwey

A partir de l'actual descomposició dels estats nascuts amb la descolonització, que s'emmarca dins de l'oposició històrica entre Comunitat i Estat, els autors advoquen per la conjunció del comunalisme tradicional africà amb la tradició històrica dels moviments socials d'emancipació d'inspiració anarquista, com a possibilitat de futur per a Àfrica...

Guerra y sanciones a Irak.
Carlos Varea y Ángeles Maestro

Selecció de textos del Tribunal Internacional per Crims Contra la Humanitat comesos pel Consell de Seguretat de Nacions Unides a l'Iraq (Madrid, 16-17 novembre 1996)

Crisis y deuda externa.
Miguel Moro

Aquest llibre és una eina política de treball. En ell estan continguts diversos anys d'estudi de Miguel Moro sobre la globalització capitalista. La seva pretensió és donar a entendre el paper del FMI en l'extensió i l'aprofundiment de la globalització i aportar claus per contextualitzar el suposat gir social d'aquesta institució.

Memorias de un anarquista en prisión.
Alexander Berkman

El llibre conforma les memòries d'Alexander Berkman, reconegut anarquista d'origen lituà que va emigrar a Estats Units en el període conformat dins de la segona revolució industrial on els moviments i protestes obreres estaven a l'ordre del dia a la recerca de millores laborals.

Ens narra unes breus anotacions de la seva infància i posterior emigració forçosa a Estats Units propiciada per les seves idees radicals.

Siete domingos rojos.
Ramón J. Sender

Siete domingos rojos és una de les primeres novel·les de Ramón J. Sender (1901-1982) i també una de les més vigoroses de la seva extensa producció. Amb abundants dosis de reportatge, amb no pocs ingredients extrets de la seva pròpia circumstància personal, l'autor traça les línies mestres de l'anarquisme espanyol en el període republicà. Samar, el protagonista, recorda al propi Sender tant per la passió amb que s'immiscueix en les lluites socials del seu temps com per l'afany reflexiu mitjançant el qual pretén distanciar-se del remolí de la història per entendre-ho millor.  

Los dias de furia. Contracultura y lucha armada en los E.U.A.
Servando Rocha

Aquesta és una història de com la nació més poderosa va ser sacsejada per una societat que es regirava, un llibre que explica com un sector de la lluita política decideix prendre el camí de la lluita o agitació armada en un país que militarment els superava i, encara així, assumeixen aquest desequilibri. Aquesta convulsió no podia ser d'una altra manera: tan variada com estrambótica, però sempre inundada de la rica contracultura que es va desenvolupar als Estats Units i el màxim exemple de la qual en el context d'aquest llibre resideix en la figura de John Sinclair i els White Panthers o els Yippies. Aquest poc ortodox mapa revolucionari és, si més no, cridaner, des de la coherència política i el analisi de la societat per part dels Black Panthers o els Motherfuckers, fins al sorgiment de quasi sectes com el Simbionese Liberation Army".

També hi podreu trobar altres novetats com: "Autoritarismo y libertad en la enseñanza", "Introducción a la educación radical", "Agit y prop", "Y lo que oí sobre Irak", "El anarquismo andaluz", "La brigada de la cólera" o "El anarquismo en la sociedad de consumo".